De manera general, una població es defineix com conjunt d’individus d’una mateixa espècie o, si és el cas, d’espècies diferents, que habiten una àrea determinada.

Demografia d’Avinyonet

Demografia d’Avinyonet són ànimes de comunió (superiors a 12 anys) i xifres de naixements i defuncions.

Des del segle XVIII trobem intents de censos totals que es perfeccionen el segle passat.

Vuitanta-sis eren els caps de casa d’Avinyonet que el 1327 reconeixien censos al comanador .

Podem assegurar que no eren tots els focs del poble; almenys cal afegir-n’hi tres o quatre més, citats al mateix document clue ens forneix la xifra.

No obstant, el cens del 1359 li dóna 40 focs d’església.

El bisbe trobà al poble el 1557 26 cases i unes 100 ànimes de comunió.

El 1598 les cases eren 28.

Demografia d’Avinyonet no compensava la diferència entre el s XVI i el XIV; el poble havia perdut dos de cada tres habitants.

Els censos del s.XVIII indiquen una situació més satisfactòria.

A principis de segle les cases són 47 o 49, els homes (segurament els capaços de servei militar), 80 i el total de població s’avalua, segons un recompte del 1716 en 246 habitants; segons un altre del 1719 en 269 habitants.

En canvi, el cens del comte de Floridablanca del 1787 ens sembla que fou falsejat.

Del total es compten 2 capellans, 11 pagesos, 32 jornalers i 17 criats.

Natalitat i Mortalitat

La xifra és sospitosa; el nombre baixíssim dels nens respecte de les nenes pot fer pensar en l’interès per escapar-se d’obligacions militars.

Però, a més, no correspon ni a la xifra d’ànimes de comunió qu hi havia trobat el bisbe el 1772, que eren 270, ni a la natalitat de l’època; aquell 20 deseni havien nascut a Avinyonet 186 nens, dels quals en la pitjor hipòtesi podien viure’n la meitat.

La fiabilitat augmenta per les xifres de mitjan segle.

Com les baixes del 1677 per la guerra hispano-francesa, 1679, que no sabem interpretar, 1694-1695, per la guerra abans de la pau de Ryswick, 1709-1710 i 1712-1713, guerra de Successió, 1795-1796, .guerra gran.

En canvi, ni la guerra dita de la Independència (1808-1814) ni les carlinades van incidir de forma apreciable sobre la natalitat.

A finals del s. XVII i fins a 1700 el poble manté una tònica relativament baixa, que dóna una mitjana de 11’5 naixements l’any, força estable durant tot el període.

Ben diferent serà el segle 1770-1870.

Cada decenni veu néixer entre 170 i 200 nous pobladors d’Avinyonet.

La puja comença el primer dels anys esmentats i es manté constant amb la sola baixada de la guerra gran.

El demografia relativament pujada  entre 1840 i 1880, amb una mitjana de 22-23 naixements l’any i amb puntes que ultrapassen els 30.

La incidència de la natalitat sobre la població venia mermada per la gran mortalitat infantil.

De 1669 a1697 per 329 naixements es constaten 89 albats; un per cada 3’6.

Les condicions higièniques es van mantenir deficitàries fins ben entrat el segle XIX; de 1821 a 1830 sobre un total de 192 naixements els albats són 88, és a dir, un cada 2’2 nats i encara al decenni 1850-1860 sobre 227 nats comptem 102 albats.

Les partides de defunció rarament anoten la malaltia causant de la mort; de vegades s’assenyala el «mal de Sant Pau» o «mal de costat» que pot indicar l’apendicitis.

Les carlinades no degueren provocar mortaldat especial.

En canvi devia ser terrible l’any 1823, en que es comptaren 36 morts.

Les lluites absolutistes i l’entrada dels «Cent mil fills de Sant Lluís», van commoure el poble.

No hem sabut percaçar dades d’immigrants i emigrants d’Avinyonet.

Només podem indicar que el s. XVIII ingressaren a l’hospici de Girona 4 infants que provenien del poble .